8. La realitat com a context.

El curtmetratge que ara vinc a referir-me s'anomena "Offside", el que podríem traduir com "fora de lloc". Ha estat dirigit per Erez Tadmor i Guy Nattiv i n'és un curtmetratge de gran transcendència política i social del Pròxim Orient. Les conclusions a les quals podem arribar amb aquest curt són molt àmplies.

Ací vos el deixe: "Offside"

7. La importància del context filmat

Com que un dels objectius d'aquest bloc és lliurar a la ciutadania una sèrie de curts que servisquen de cara a l'educació, doncs he trobat per la xarxa el següent curt que tracta de la xenofòbia i del racisme en un món que sempre ha estat mogut i caracteritzat per la interculturalitat.

El curtmetratge que vos proponc en aquest post s'anomena "Strangers" i va ser presentat i guardonat al Sundance Film Festival l'any 2004. Festival que se celebrat als Estats Units d'Amèrica. El curt ha estat dirigit per Erez Tadmonr i Guy Nattiv i d'ell cal destacar el lloc on l'han rodat pel fet de tractar-se de la línia de metro i el context en el qual s'emmarca.

Ací el teniu:


Ja heu vist, un és jueu, l'altre musulmà i els altres skins nazis, tres combinacions que conformen una amanida difícil d'aliniar, però que en aquest cas acaba sense cap ferit. El tema ens dóna per parlar, però amb les reflexions aquestes ho deixem en l'aire.

6. La importància dels tarannàs artístics en els curtmetratges

El curt que tot seguit veurem s'anomena "10 euros". Va rebre el primer premi en el III Festival de Cinema en Valencià, Inquiet, celebrat a Picassent l'any 2007.

D'aquest curtmetratge hem de destacar el comportament dels actors, cadascun amb una personalitat molt perfilada i ajustada al curt. Per tant, una consideració que podem extreure d'aquest curt i de manera provisional, és que el tarannà dels protagonistes conforma un element importantíssim de cara a l'èxit d'un curtmetratge. Amb això el que pretenc és realçar tot allò que té a veure amb el paper dels protagonistes: comportament, llenguatge, etc.

Hi ha dos frases que m'han fet molta gràcia. Una d'elles és "ací estan rifant hòsties i tu tens totes les paperetes", i l'altra "tu eres ximplet o et punxes legia?".

Ací teniu el curtmetratge: "10 euros"

5. La frescor dels clàssics

El curt que vos proponc ara, data de l'any 1989, any en que comencen a enderrocar el Mur de Berlín. El curtmetratge és francès i s'anomena: "Foutaises", que en català podríem traduir-ho com a insignificàncies o foteses. El seu director és Jean Pierre Jeunet, qui anys després filmaria la pel·lícula d'Amélie, estrenada l'any 2001.

Per començar, ens tornem a trobar amb un curtmetratge rodat en blanc i negre. Aquest element visual, cada volta estic més segur de que li dóna més encant a un curt, això si, depenent de les coses que s'hi vulguin transmetre. Per una banda cal destacar els plànols que s'utilitzen en les escenes, sempre pròxims a les cares i als objectes; i per altra banda, crida l'atenció que de cop i volta comencen a barrejar-se diferents imatges, successions visuals que segueixen molt bé el fil del diàleg, el qual m'ha semblat estar farcit de metàfores.

Ací teniu el curt: "Foutaises".


Que opineu d'aquest curt? El podem classificar com un clàssic?

4. Un altre cop: l'enginy per davant!

El següent curtmetratge que vos presente, tal volta siga una mica prompte per ensenyar-vos-el. Perquè d'aquest, el que més destaca, i tornem al mateix que el primer post, és l'enginy, l'enginy d'haver connectat els plànols visuals amb la història que ens conten. Sincerament, val la pena que tornem un altre cop a fer una anàlisi dels patrons que guien als directors dels curts a filmar-los, i més si confeccionen un teixit audiovisual complet i robust com el del curtmetratge que tot seguit veurem.

D'aquest cal destacar que en el mateix "curt", apareix un escrit on diu: un microfilm de G. Segura, G. Gil i G. Varo. S'hi tracta d'un microfilm! si. Més curt que un curtmetratge! Té una durada de 3 minuts. No obstant, potser siga la forma correcta d'anomenar als curtmetratges o, qui sap si respon a una altra classificació? Més endavant ho tractarem.

El curtmetratge que de seguida veurem s'anomena "Visions fugitives". Va rebre el Premi Jove 48 Hores, del FIC-CAT (Festival Internacional de Curtmetratges en Català). El seus directors, com ja hem dit anteriorment, són: G. Segura, G. Gil i G. Varo. Pel que fa als actors, són: Jordi G. Gil, Josep Manel G. Varo i Eric de la Peña. El concurs d'enguany, al qual s'hi va presentar consistí en elaborar-lo en un termini de 48 hores i hagué de tindre una durada màxima de 3 minuts. I no sols això, sinó que també s'hagueren d'incloure tres premisses de forma obligatòria: un llibre, una carícia i una referència visual o sonora que continguera l'expressió "ficar-se de peus a la galleda".

Ací teniu el microfilm: "Visions fugitives".


Que vos ha paregut aquest microfilm? Amb raó va rebre el Premi Jove 48 hores, no cregueu?

3. Ens decantem per veure'ls en blanc i negre?

El curtmetratge que ara mateix us propose, s'anomena "Validation", de l'any 2007. El seu director, Kurt Kuenne, travessa per un color d'imatge en blanc i negre. Elecció que té un fort pes en el missatge que ens vol transmetre, i que junt amb els escenaris escollits, conformen un curtmetrage amb molt d'encant que s'emmarca en una dualitat moral de tristor i d'alegria.

Com he llegit pel mateix youtbe, és una història a prop de la màgia de l'estacionament gratuït. Allò que últimament està entrant en declivi, per trobar-se en auge els aparcaments de pagament, fruït de la grandíssima demanda actual. Això pot endinsar-nos cap a diverses consideracions: l'abundància de cotxes a les ciutats, l'abandó social dels mitjans de transport públics front a la comoditat d'un cotxe particular, etc. Moltes altres són, les conclusions a les quals podem arribar, però de moment, amb aquestes ens quedem satisfets.

S'ha d'admetre, els protagonistes del curtmetratge, TJ Thyne i Vicki Davis, juguen un paper essencial en el drama, d'eixant-nos clar els estats anímics de cadascú.

Ací teniu "Validation".




Ací deixe un enllaç on podeu guaitar altres coses sobre aquest curtmetratge: "validation: el poder d'un somriure".

M'agradaria saber que en penseu dels curtmetratges en blanc i negre, i sobretot com això pot influir en el missatge que transmeten. O siga, altera el producte l'elecció de certs colors en el mitjà de transmissió?

2. El que va davant, va davant.

Com que en el primer post, hem versat sobre l'enginy en els curts, ara, en aquest no tornaré a donar-li corda al tema, ni de bon tros, sinó que ara amb el curtmetratge que veurem, allò que cal rellevar, és la manera com es desenvolupa la història del curt. Una vegada que l'hajau vist, entendreu perquè aquest segon post l'he tilulat així, "El que va davant, va davant".

El curtmetratge que posteriorment veurem, ha estat dirigit per Josep Gutiérrez i Germán Osorio, el qual va ser presentat a L'endemà'2007. Un Festival de Curtmetratges que l'organitza l’EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals) a Barcelona. No hem de deixar de banda, que el festival té unes premisses que s'han d'aplicar durant el rodatge i en les escenes. El 2007, les premisses foren: hagué d'aparèixer un cub de Rubik i una cita: "me'n menge una i compte vint".

Cal advertir que l'actor d'aquest curt, Ricard Farré, va rebre el premi al millor actor dels curtmetratges presentats el 2007.

Ací teniu el curtmetratge "Rubikat":


Com heu pogut vore en aquest curt, la peça fonamental del mateix és un cub de Rubik, i què junt a l'encabotament de l'actor per agafar-li traça, li acaba costant el mosqueig de la seva nòvia. Això si, l'última escena és única: estar trist per la discussió i content per haver aconseguit que les cares del cub de Rubik foren del mateix color.