El següent curtmetratge que vos presente, tal volta siga una mica prompte per ensenyar-vos-el. Perquè d'aquest, el que més destaca, i tornem al mateix que el primer post, és l'enginy, l'enginy d'haver connectat els plànols visuals amb la història que ens conten. Sincerament, val la pena que tornem un altre cop a fer una anàlisi dels patrons que guien als directors dels curts a filmar-los, i més si confeccionen un teixit audiovisual complet i robust com el del curtmetratge que tot seguit veurem.
D'aquest cal destacar que en el mateix "curt", apareix un escrit on diu: un microfilm de G. Segura, G. Gil i G. Varo. S'hi tracta d'un microfilm! si. Més curt que un curtmetratge! Té una durada de 3 minuts. No obstant, potser siga la forma correcta d'anomenar als curtmetratges o, qui sap si respon a una altra classificació? Més endavant ho tractarem.
El curtmetratge que de seguida veurem s'anomena "Visions fugitives". Va rebre el Premi Jove 48 Hores, del FIC-CAT (Festival Internacional de Curtmetratges en Català). El seus directors, com ja hem dit anteriorment, són: G. Segura, G. Gil i G. Varo. Pel que fa als actors, són: Jordi G. Gil, Josep Manel G. Varo i Eric de la Peña. El concurs d'enguany, al qual s'hi va presentar consistí en elaborar-lo en un termini de 48 hores i hagué de tindre una durada màxima de 3 minuts. I no sols això, sinó que també s'hagueren d'incloure tres premisses de forma obligatòria: un llibre, una carícia i una referència visual o sonora que continguera l'expressió "ficar-se de peus a la galleda".
Que vos ha paregut aquest microfilm? Amb raó va rebre el Premi Jove 48 hores, no cregueu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada